Explotar en català és explotar

La Plataforma per la Llengua, entitat que treballa per promoure el Català, organitza el premi Martí Gasull. Aquest any, Bonpreu ha estat nominat.

Per aquest motiu, LA PRECÀRIA hem enviat la següent carta pública a la Plataforma, demanant que es retiri Bonpreu dels nominats per respecte al dret a la salut de les treballadores:

mg_2647_as_smart_object-1

Des de La Precària (L’Assemblea Laboral del Casal Popular Tres Lliris) ens adrecem a vostès per tal de donar a conèixer el cas del David, acomiadat per BON PREU ESCLAT simplement per estar malalt. Creiem que aquest fet desmereix tot tipus de reconeixement a la cadena de supermercats i menys encara per defensar la llengua catalana com a “eina de cohesió social” .

En David, veí de Gràcia de 26 anys, treballava del Bon Preu situat al carrer Verdi, 105, de Barcelona. El novembre de 2015, va patir un esquinç cervical fora de l’horari laboral. L’endemà, la seva gerent, de nom Belén, va obligar-lo a treu-re’s la protecció recomanada pel metge per treballar. Aquest fet va agreujar la seva lesió. El següent Dilluns, dia 9 de novembre, en David va lliurar la corresponent part de baixa mèdica a l’empresa, i immediatament va rebre una carta al·legant la “no superació del període de prova” i per tant, un acomiadament a efectes pràctics.

No tenim cap dubte de que la causa de voler donar fi al contracte del David és la seva lesió i no poder venir a treballar en el temps de baixa mèdica. És per això que des de La Precària rebutgem l’acomiadament. Entenem que ataca directament al dret a la salut de les treballadores i els treballadors malalts. A més, hem pogut constatar que no és un cas aïllat, sinó una pràctica habitual a Bonpreu aquest tipus d’acomiadaments. Acomiadar malalts suposa un comportament discriminatori contrari als drets de les persones.

Entenem que la reivindicació d’un poble per la llengua no pot desvincular-se d’altres reivindicacions comunes i bàsiques con son la cultura, els drets democràtics, la lluita per la igualtat de gènere, la justícia social… Seria lícit reconèixer la tasca que fa una entitat que promogués missatges sexistes, encara que només estiguessin escrits en català? I si es tractés de missatges racistes? Des del nostre punt de vista, no. Per això, creiem que una empresa que vulnera un dels drets més bàsics dels treballadors, el dret a la salut, no pot tenir cabuda en un premi com el Martí Gasull.

Per aquest mateix motiu, ens sembla cínic que a la pàgina web del premi es descrigui l’empresa com un un grup “compromès amb la societat i els valors responsables del desenvolupament sostenible”. En català, Bonpreu és sinònim d’explotació

Per tot això, demanem a la Plataforma Per La Llengua que retiri el Grup Bonpreu Esclat dels nominats del premi Martí Gasull fins que aquest no readmeti tots els treballadors acomiadats pel fet d’estar malalts. No col·laborem en el rentat de cara de Bonpreu!

A més, demanem a totes les entitats socials compromeses amb el català i amb els drets socials que es sumin a aquesta denúncia pública.

Moltes gràcies per l’atenció,

Vila de Gràcia, 2 de febrer de 2015.

La Precària – Assemblea Laboral del Casal Popular Tres Lliris

Carta de presentació

El Casal Popular Tres Lliris és un espai alliberat per les joves de la Vila, que neix de la necessitat d’organitzar espais alternatius al sistema, perquè ens pugem desenvolupar com a subjectes lliures.

El primer espai ocupat fou una seu bancària de Catalunya Caixa, on s’especulava amb les nostres vides en favor del capital, per tal de sotmetre’ns a la precarietat i perpetuar el model capitalista, que ens vol tenir a totes preses i submises. No obstant, el febrer del 2014, el jovent organitzat de Gràcia va alliberar aquest espai perquè esdevingués una eina dels i pels joves. Actualment, el projecte segueix en una antiga comissaria de la Policia Nacional, on se seguiran duent a terme les mateixes activitats i dinàmiques, amb l’afegit d’un espai més gran que ens planteja noves possibilitats.

Per això, el Casal Popular Tres Lliris neix de la necessitat que tenim les joves per construir-nos a nosaltres mateixes, per empoderar-nos com a persones lliures i autònomes, on poder compartir les nostres inquietuds i els temors, tot trobant solucions de forma col·lectiva. Volem ser agents polítiques que construeixin alternatives al capital, alternatives a les activitats de consum inherents que no estimulen l’autonomia de les persones. Per això, aspirem a construir nous camins entre totes, que sorgeixin de les inquietuds i necessitats del propi jovent.

Entenem que l’alliberament d’espais és la millor eina per aconseguir l’empoderament real de les joves,  ja que aquestes han de tenir espais alliberats que no siguin reeixits pel sistema, un espai que no estigui supeditat a cap jerarquia, per tal que aquesta no pugui oprimir els anhels de les joves. Hem donat un pas endavant per tal de deslligar-nos de tota jerarquització,  que deixa el jovent sense veu i encara més dolorós; sense iniciativa.

El Casal és una eina de les joves i per les joves, on trobarem els recursos necessaris per poder construir allò que desitgem, on deixem enrere el paternalisme per teixir una societat horitzontal. És un projecte autogestionat i autònom, on l’empoderament col·lectiu serà el que dinamitzi les activitats d’aquest.

Volem construir el projecte des del respecte i la convivència amb el barri i les veïnes que hi formen part, per tal de ser una eina més d’aquest i per aquest. Dins del projecte del CP Tres Llirs és un pilar fonamental el bon tracte amb les veïnes i establir els mecanismes necessaris per estar en contacte. El casal no és una entitat aïllada al barri i la gent que el conforma prové de molts projectes diferents que es duen a terme a Gràcia. Per això no s’entén la feina del casal sense el treball en xarxa al barri, les activitats obertes i l’empatia cap a les problemàtiques socials que tenen lloc a Gràcia.

El Casal, de forma òbvia, garantirà la seguretat dels ocupants, les terceres persones i el propi local. I no només això, sinó que tot ho volem construir des d’una perspectiva d’igualtat i respecte, on cap col·lectiu és senti exclòs, ni sigui víctima de cap tipus d’agressió. És per això que el casal ha de ser una espai totalment lliure d’agressions sexistes i xenòfobes i d’aquesta manera aconseguir una seguretat completa per cada individu que entri i participi del casal.

OMPLIM ELS ESPAIS BUITS DE VIDA

Bona nit companyes!

En primer lloc moltes gràcies per ser aquí un dia més amb nosaltres i ja és el tercer consecutiu. Heu fet realitat la frase de que la solidaritat és la nostra millor arma, perquè sense vosaltres, sense la vostra mobilització res del que ha passat i està passant, hagués estat possible!

Han estat tres dies molt intensos, en els que hem vist com dos anys de feina desapareixien altre cop darrere el metall fred que convertia un espai de totes i ple de vida, en un espai mort amb el que especular. Malgrat saber que el moment podia arribar, ha estat dur haver de veure com el capital actua de forma impune, amb tot el suport de la llei i els cossos repressius. Van ser moments tristos i tensos en el que les mostres de suport van ser indispensables per saber que malgrat el cop, no estàvem soles.

Altre cop, la Barcelona rebel, la dels barris, autogestonària i solidària, la que s’organitza en col·lectius i entitats, la que planteja respostes des de l’anticapitalisme i el feminisme, la que  construeix alternatives malgrat tot i contra tot el que calgui, aquesta Barcelona que és la nostra i la vostra, ens va tendir una mà.

Nou espai

I la vam entomar, dijous mateix, tot i la impotència de l’espai perdut, vam deixar clar que seguim ben vives, que seguim a peu de carrer i que com deia a la pancarta desplegada dijous, davant la precarietat, l’especulació i la gentrificació a Gràcia i arreu, no ens queda més opció que combatre, estem en peu de guerra! Com ho vam estar durant l’efecte CanVies i ho estarem el dia que toquin el Banc Expropiat, l’Espai pels Somnis, La rampa o qualsevol altre espai alliberat! Que els hi quedi ben clar!

I avui (pel dia 21), ara mateix, després de creure que tapiant un espai alliberat, es podrien apuntar una victòria els hi diem, que no, que cada atac ens fa més forts i que si alliberar un bloc per famílies amb la PAH, és indispensable, o okupar un banc és un atac directe a un dels grans exponents del capitalisme, okupar una comissaria, té una càrrega simbòlica que per si sola justifica tots els riscos viscuts. Convertim un símbol de repressió en un espai de llibertat! Avui gràcies a totes vosaltres, podem dir que aquesta batalla de moment l’hem guanyat. Contra jutges, lleis, capital i cossos policials, avui hem guanyat!

Finalment només dir-vos, que si, que res no acaba i que la lluita continua. Però si responem unides, si exercim la solidaritat, som imparables!

El tres lliris viu, el tres lliris es queda a gràcia!

Omplim els espais buits de vida!

 

Casal Popular Tres Lliris,

Vila de Gràcia – 21/11/2015

COMUNICAT DE PREMSA: “EL CP TRES LLIRIS DAVANT EL DESALLOTJAMENT”

Ahir, de matinada, la violència institucional va entrar al barri. Sota el paraigües de la llei, ens van tornar a mostrar quins interessos s’han de respectar per damunt de tot. Ens han volgut deixar clar que una immobiliària especuladora, MIVOR NORTON SL, és més important que el jovent del barri.  El Casal Popular Tres Lliris ha estat desallotjat.

Ahir va ser un dia trist per totes aquelles que volem construir alternatives des de les nostres realitats. Un dia trist pels que entenem que un altre barri i un altre món són possibles i necessaris.

El casal és un projecte local i un espai d’apoderament juvenil. Ni ens penedim ni renunciem a l’eina de l’okupació d’espais abandonats. Okupar ens ha donat la llibertat de desenvolupar el nostre projecte sense paternalismes ni jerarquies. Ens ha permès no haver de tenir resultats econòmics per tirar endavant ni haver de retre comptes amb un ajuntament que no ens representa. Fa uns anys, el conflicte pel Casal de Joves de La Fontana ja va demostrar les limitacions institucionals per permetre un projecte juvenil de base, i ahir això es va reafirmar.

Sabem que els espais alliberats molesten als poderosos. No pretenem obtenir el seu vistiplau ni el seu permís per fer el nostre camí. Ja ens han demostrat la por que ens tenen: Han desplegat totes les seves forces coercitives per fer-nos veure que, segons ells, aquest no ha de ser el nostre camí. Cada cop que utilitzen la violència per atacar-nos ens reafirmem amb el nostre discurs i els nostres actes. Malgrat la seva repressió nosaltres seguirem caminant endavant.

Sí, ens han fet fora del nostre espai, però no han acabat ni acabaran amb el Casal Popular Tres Lliris. Les portes es poden tapiar, però els projectes no. El Casal és molt més que quatre parets, el Casal som totes aquelles que participem activament per la transformació social i no deixarem de lluitar.

Fa més de 18 anys que les joves del barri reclamen, s’organitzen i lluiten per tenir aquests tipus d’espai, i tant amb la manifestació d’ahir, com amb la concentració d’avui volem deixar clar que això ni ha canviat ni canviarà. Estem aquí perquè les institucions tenen una responsabilitat que han deixat de banda tots aquests anys, ens han abandonat, quan no trepitjat i encara es pregunten perquè els assenyalem.

Aquest vespre volem convidar a totes les veïnes del barri a posicionar-se en favor de la tasca del jovent, que, en caus, esplais, assemblees i altres col·lectius, lluita cada dia per mantenir viu el que fa que gràcia sigui diferent. La cassolada aquí mateix, a la vila posarà de manifest que 18 anys són masses.

I demà, a les 20.30 de la nit, hem convocat una manifestació unitària i amplia, de la que tothom se senti partícip, i sota el lema “omplim els espais buits de vida” volem posar de manifest una problemàtica que va molt més enllà de la vila, que té molt a veure amb els processos de gentrificació i el·litització que assolen Barcelona sencera, ens manifestarem contra aquest model de ciutat i reivindicarem l’autogestió com a eina, no només necessària sinó indispensable per garantir el futur de gràcia

El nostre projecte continua igual de viu que ahir: Els lliris seguirem naixent d’aquest ciment gris que ens imposen!

#SomCasal

 

 

 

Casal Popular Tres Lliris, 21/11/2015

[COMUNICAT] Les entitats, amb el CP TRES LLIRIS

Les entitats que signem aquest document ens posicionem en contra del desallotjament del Casal Popular Tres Llirs. Aquest espai és un actiu del jovent gracienc, ja que és un projecte autogestionat i emancipador format per individus i col·lectius del barri que aposten per la transformació social. Entenem que els interessos comuns d’aquest jovent han de passar per davant dels d’una immobiliària especuladora com MIVOR NORTON, S.L.

Gràcia sempre s’ha caracteritzat per ser un barri viu i construït a partir de l’organització veïnal. El Casal Popular Tres Lliris és una mostra més d’aquesta vitalitat i del dinamisme del jovent que s’ha organitzat per construir els seus projectes.

És per això que rebutgem públicament que s’intenti acabar amb el CP Tres Lliris mitjançant el seu desallotjament, i donem suport a la gent del casal en aquesta lluita.

DEFENSEM ELS ESPAIS COMUNS! GRÀCIA PER LES VEÏNES!

Entitats, grups i col·lectius que han mostrat suport al casal:

Arran Gràcia, Assemblea de Joves de Camp d’en Grassot, Plataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia, A.EiG Lluïsos de Gràcia, A.E Pere Rosselló, Banc Expropiat, La Torna, Endavant, Alerta Solidaria, Heura Negra, l’Aldarull, La Oca, COS, SEPC, Esplai Espurna, Esplai GMM, CUP Gràcia, La Barraqueta, A.E Wé ziza, Esplai Matinada-Pòrtics, A.E Ramon Llull, Comissió de Festes del Carrer Progrés, Comissió de Festes de la Travessia de Sant Antoni, Feministes de Gràcia, Kasa de la Muntanya, Itaca Band, Trum, AeiG Perot Guinarda, Malèfica del Coll, Ateneu La Sèquia,  Eskapulats, CSA La Rampa, Associació d’Amics del Poble de Guatemala, Casa de la Solidaritat, CGT Barcelona. 

Si la teva entitat vol signar aquest manifest, diga’ns-ho a cp.treslliris@gmail.com i us hi afegim!